Qui era Bernini?

Orígens

Bernini va néixer a Nàpols, ciutat en la qual el seu pare Pietro, toscà, treballava com escultor. AL poc temps es va traslladar a Calabria juntament amb la seva dona, la napolitana Angelica Galante. En 1605 regressen a Roma i Pietro obté la protecció del cardenal Scipione Caffarelli-Borghese i l'ocasió de mostrar el precoç talent del seu fill. La Roma d'inicis del segle XVII era una ciutat d'un fervor artístic excepcional, nou i revolucionari, que acollia artistes de tota Europa, en una contínua confrontació d'idees i experiències artístiques. En aquest ambient sorgeixen mestres menjo Caravaggio, Annibale Carracci o Pedro Pablo Rubens, que van obrir la senda del barroc.

Aprenentatge

Pietro, el primer mestre del fill, era un escultor manierista de cert talent, i la seva influència es notaria en les primeres obres de Gian Lorenzo. AL seu costat el jove Bernini aprendria l'organització d'un taller col·lectiu (en el futur dirigirà molts) i la fusió interna d'un projecte arquitectònic amb la iconografia, l'escultura i la pintura. Pietro Bernini, regressat a Roma en 1605 per a treballar en les obres de Pablo V. Va realitzar, entre unes altres, el relleu de L'Assumpció de la Verge en el baptisterio de la basílica de Santa María la Major. També va participar en la construcció de la Capella Paulina, projectada per Flaminio Ponzio para albergar la tomba dels papes Pablo V i Clemente VIII.

Primeres obres

Les obres de Bernini van revelar ja des d'un principi el seu enorme talent. En la seva primera fase estilística, Bernini demostra un interès i un respecte absolut per l'escultura hel·lenística, en obres que imitaven a la perfecció l'estil antic. Són d'aquest període l'Àngel amb el drac i el Fauno che scherza amb gli Amorini. En canvi, obres creades en solitari per Gian Lorenzo són La Cabra Amaltea en 1615, i els dos bustoretratos del Santoni i de Giovani Vigevano para sendes esglésies.