La revolució francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.
En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:
1) La Monarquia constitucional (1789-1792). En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral.lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791.
2) La Convenció Republicana (1792-1794). La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.
3) El Directori (1795-1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.
Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.
Període
Any
Data
Esdeveniments
AssembleaNacionalConstituent(1789-1791)
1789
17 juny
Constitució de l'Assemblea Nacional.
1-15 juliol
Moviments camperols.
14 juliol
Sublevació del poble de París: presa de la Bastilla, fortalesa-presó.
4 agost
Abolició del feudalisme.
6 agost
Lluís XVI, a París.
26 agost
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
2 novbre.
Nacionalització dels béns de l'Església.
1790
14 juliol
Federació de la Guàrdia Nacional.
24 agost
Constitució civil del clergat.
1791
20 juny
Lluís XVI fuig de París i és capturat a Varennes-en-Argome.
30 setbre.
Constitució de 1791.
AssembleaLegislativa(1791-1792)
1792
20 abril
Guerra contra Àustria (que aviat esdevé guerra europea).
10 agost
Caiguda de Lluís XVI.
ConvencióNacional(1792-1795)
1792
22 setbre.
Proclamació de la República i instauració del nou calendari.
1793
21 gener
Execució de Lluís XVI.
març
Revolta camperola de La Vendée.
2 juny
Els muntanyesos al poder.
juny
Constitució de 1793.
10 setbre.
Proclamació del govern revolucionari d'excepció.
17 setbre.
Detencions en massa de sospitosos.
29 setbre.
"Màximum general" de preus i salaris.
1794
març-abril
Execució de dirigents radicals i moderats.
27 juliol
Caiguda de Robespierre.
1795
9 febrer
Pau amb Prússia.
1 abril
Annexió de Bèlgica.
abril-maig
Revoltes dels sans-culottes a París.
16 maig
Pau amb els Països Baixos.
22 juliol
Pau amb Espanya.
17 agost
Constitució de 1795.
5 octubre
Insurrecció reialista a París.
Directori(1795-1799)
1796
10 maig
Detenció de Babeuf i els Iguals.
10 octubre
Pau amb Nàpols.
1797
19 febrer
Pau amb el papat.
5 abril
Pau amb el Piemont.
18 abril
Armistici amb Àustria i fi de la guerra europea.
3-4 setbre.
Detenció dels conspiradors reialistes.
18 octubre
Tractat de pau de Campo Formio.
1798
11 maig
Cop d'estat contra els jacobins.
1 juliol
Campanya d'Egipte. Reinici de la guerra a Europa.
5 setbre.
Establiment definitiu del servei militar obligatori i universal.
1799
19 juny
Cop d'estat: els jacobins al poder.
9 novbre.
Cop d'estat de Napoleó: inici del Consolat.

1774
Lluís XVI, rei de França.
1776
Destitució de Turgot com a ministre d'Hisenda. És substituït per Necker (fins 1781).
1787
Assemblea dels Notables per a intentar solucionar la crisi financera. El Parlament de París exigeix la convocatòria dels Estats Generals.
1788-1789
Revolta dels privilegiats.
1788
Avalots populars a Dijon, Pau, Grenoble i Rennes (maig-juny). Necker, de nou ministre d'Hisenda.
1789
Convocatòria dels Estats Generals (24 gener). Redacció dels Cahiers de Doléances (febrer-abril). Obertura a Versalles dels Estats Generals (5 maig). El Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional (17 juny). Jurament del Jeu de Paume (20 juny). Assemblea Nacional Constituent (9 juliol).
1789-1791
L'Assemblea Constituent.
1789
Presa de la Bastilla (14 juliol). Comença la Gran Por (20 juliol). Abolició del règim feudal (4 agost). Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 agost). Marxa a Versalles: el rei és obligat a signar els decrets d'agost i a fixar la seva residència a París (5 octubre); trasllat forçat del rei i la Cort a París (5-6 octubre). Fundació del Club dels Jacobins. Nacionalització dels béns eclesiàstics (2 novembre). Emissió dels assignats (14 desembre).
1790
Abolició de la noblesa (19 juny). Constitució Civil del Clergat: els eclesiàstics es converteixen en funcionaris de l'Estat (12 juliol).
1791
Llei Le Chapelier: prohibició de les vagues i associacions de treballadors (14 juny). Intent de fugida del rei i la seva família: es reconegut i retingut a Varennes (20-21 juny). Concentració popular a París (es demana el destronament del rei) i repressió militar (Lafayette): les tropes disparen (matança del Camp de Mart) (17 juliol). Proclamació de la Constitució, que estableix la Monarquia parlamentària (3 setembre). Es reuneix l'Assemblea Legislativa (octubre). El rei accepta la Constitució (14 desembre). Fundació dels primers clubs polítics de dones. Publicació de la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, d'Olympe de Gouges.
1791-1792
L'Assemblea Legislativa.
1792
França declara la guerra a Àustria (20 abril). La Guàrdia Nacional protegeix París (juny). Manifest del duc de Brunswick (25 juliol). Assalt al palau de les Tulleries: formació de la Comuna de París i destitució (empresonament) del rei (10 agost). Victòria francesa a Valmy (20 setembre).
1792-1793
La Convenció Girondina.
1793
Proclamació de la República Francesa (22 setembre).Comença el nou calendari republicà (22 setembre).Lluís XVI és executat (21 gener). França declara la guerra a Anglaterra i als Països Baixos (1 febrer). Revolta de la Vendeé (març). Creació del Tribunal Revolucionari (març). Creació del Comitè de Salvació Pública (6 abril).
1793-1794
La Convenció Jacobina.
1793
Aixecament dels sans-culottes. Govern jacobí (31 maig-2 juny). Detenció dels girondins (2 juny). Proclamació de la Constitució republicana de l'any I (24 juny). Marat és assassinat (13 juliol). Servei militar obligatori (23 agost). Llei del Màximum General (29 setembre). Començament d'El Terror (10 octubre).
1794
Hébert i altres radicals són executats (24 març). Danton i altres moderats són executats (5 abril). Últims esclats populars revolucionaris, durament reprimits (maig-juny). Victòria decisiva de les tropes republicanes a Fleurus (Bèlgica) sobre Àustria (26 juny). 9 de Termidor: caiguda i execució de Robespierre, Saint-Just i 20 dels seus partidaris (27 juliol).
1794-1795
La Convenció Termidoriana.
1794
Abolició del Màximum General (24 desembre).
1795
Cessament de l'emissió d'assignats (19 febrer). Fracassa una sublevació sans-culotte (12 de Germinal) (1 abril). Supressió del Tribunal Revolucionari (31 maig). Proclamació de la Constitució de l'any III (22 agost). Fracassa un aixecament reialista (13 de Vendimiari) (5 octubre).
1795-1799
El Directori.
1795
Es forma el primer Directori (31 octubre).
1796
Conjura dels Iguals. Babeuf i els Iguals són detinguts (10 maig).
1797
Execució de Babeuf (27 maig). Fallida de l'Estat. Cop d'Estat d'alguns directors, recolzats per Napoleó Bonaparte (18 de Fructidor) (4 setembre).
1798
Napoleó Bonaparte comença l'expedició a Egipte (19 maig). Victòria de Bonaparte a les Piràmides. Derrota de la flota francesa a Abu Qir enfront dels britànics (1 agost).
1799
Napoleó Bonaparte torna a França (9 octubre). 18 de Brumari: Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte (9 novembre). Final de la revolució. Constitució de l'any VIII. Napoleó, Primer Cònsol.